Cercle per al Coneixement
Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País

Creativitat

Ciència

Xarxes

Territori

Estratègia

Pensament

Disseny

[Ressenyes Cercle]:

Seminari-Debat amb Marta Continente i Josep Ramon Rodríguez

Base de Coneixement
Ressenyes Cercle

Abstract / Informació
El darrer seminari-debat celebrat el dia 14 de febrer comptava amb la presència de na Marta Continente, directora general de l'Oficina d'Atenció Ciutadana de la Generalitat i en Josep Ramon Rodríguez, responsable d'Organització, Sistemes i Tecnologies de la Informació i dels serveis d'atenció al ciutadà de l'Ajuntament de Barcelona. El tema del debat era la innovació per millorar els serveis públics i les noves relacions entre ciutadans-institucions.
Article de:
Cercle per al Coneixement
Al Cercle des del 22/02/2006
Visitat 25083 vegades des de la
seva publicació al web
  Aquest contingut està obert a comentaris i debats del Cercle.


Antoni Garrell, president del Cercle per al Coneixement, introduí el debat recordant que el Cercle sempre ha apostat per al llarg termini, i la necessitat d'impulsar aquelles polítiques necessàries i no les que més populars són. Considerant que el que és vol és crear i desenvolupar el futur, el president del Cercle remarcà que per això cal una forta voluntat política per dur-ho a terme, recursos suficients, una visió estratègica de país que vagi més enllà dels cicles electorals, l'assoliment d'un compromís entre els agents econòmics i socials, i la potenciació dels serveis i continguts a part de les infraestructures.
Amb una última crida a la necessitat de construir un autèntic sector TIC, Antoni Garrell obrí el debat que es generà a continuació
.

Marta Continente:
En política, el més difícil no és planificar les accions sinó dur-les a terme. La demanda principal dels ciutadans és que es descentralitzi la informació, és a dir, que es faci clara i transparent, cosa que l'administració pública ha assumit com una de les seves prioritats. Quan es parla d'infraestructures en la Societat del Coneixement, ens referim sobretot a informació, una informació que en el cas de l'Administració Pública es resumeix en una estandarització de models de dades, contrastables i que puguin fer-se extensibles a altres sectors, com pot ser l'empresarial, que necessita de la informació del sector públic.
La qüestió no és tant formar o construir un sector TIC, sinó adonar-se'n de la necessitat d'incorporar una mentalitat i cultura TIC dins de tots i cadascun dels departaments que conformen una empresa o administració pública.

Carles Ubach:
Al sector públic la velocitat amb què es fan les coses no té res a veure amb el sector privat. Què es pot fer des de la societat civil per accelerar aquest timing en l'execució?

Marta Continente:
Des de l'administració pública és té la impressió que es va el més ràpid que es pot anar en funció del que permet el context i la situació, tenint en compte que també hi ha altres actors en joc que condicionen la gestió i execució dels serveis.

Ermengol Casanovas:
En primer lloc, Ermengol Casanovas expressà la seva satisfacció perquè les coses tiren endavant i l'Administració que tenim ara ha avançat molt en la prestació de serveis respecte a la situació d'uns anys enrere. Primant la idea d'intermodalitat més que no pas de multicanal, el Sr. Casanovas posà l'èmfasi en aconseguir que els sistemes siguin útils, utilitzables i sobretot, utilitzats pels ciutadans. En aquest sentit, cal no doblar esforços i aprofitar el que ja està fet, i no separar el concepte d'infraestructures i serveis, ja que haurien d'anar íntimament relacionats. El problema que ressalta de l'administració pública és que posa la tecnologia a l'abast dels ciutadans, però no la desenvolupa. En aquesta línea, en funció de potenciar les tecnologies de la informació, demana que es doni més recolzament als emprenedors, perquè siguin aquests els que ajudin a desenvolupar innovació i tecnologia.

Xavier Castillo:
Aquells països que avancen econòmicament són els que tenen un sector TIC més fort, com és el cas de Nokia a Finlàndia. El problema del nostre país és que s'ha intentat provar-ho tot però no ens hem especialitzat en res concret.

Josep Ramon Rodríguez:
L'Ajuntament de Barcelona, precisament, si peca d'alguna cosa és pel fet que ha agafat la responsabilitat de desenvolupar infraestructures tecnològiques, com és el cable. Els problemes que sorgeixen no són tant d'idees ni plantejaments, sinó d'execució. Per exemple, la gestió dels stakeholders dins de les administracions públiques és més difícil que en l'àmbit privat. Josep Ramon Rodríguez mencionà també el fet de que en els serveis estrella de l'Ajuntament hi ha competència privada i són les persones les que tenen potestat d'escollir.

Rodolfo Fernández:
Què pensa fer l'Administració Pública per impulsar el sector TIC?

Marta Continente:
El que necessitem és un sector TIC més modern i més funcional, per això hem d'evolucionar en aquest camp. El Govern de la Generalitat des del CIDEM presta suport als emprenedors i a les empreses proporcionant informació fiscal i laboral, finançament, subvencions, desenvolupant polítiques sectorials...
També és cert que si com a país tinguessim propostes més singulars, probablement avançariem més.

Alberto Sanfeliu:
En el tema de la salut per exemple, se n'ha parlat sovint de la necessitat d'estandaritzar totes les dades i obtenir així una fitxa mèdica que pot ser compartida electrònicament. Les administracions públiques podrien ajudar-hi si es primés un model més relacional entre el sector públic i privat. De fet, tenim l'exemple de molts països europeus que aquesta interrelació l'exploten molt més i en treuen bons fruits.

Marta Continente:
El que ens manca és una major homogeneització que ajudi a l'estandardització. Si desenvolupem uns usos que permetin aquests canvis, el que ens restarà seran les estratègies més que no pas la tecnologia.

Jordi Marín:
Si volem ser econòmicament competitius en el món necessitem un potent sector TIC i per això ens calen empreses petites que tirin, empreses més grans que arrastrin i una administració pública que compri i doni suport. Partint de que el sector TIC està a Madrid, a Catalunya no ens queda més opció que apostar per un govern que vagi més enllà de la simple prestació de serveis; necessitem un govern que assumeixi corresponsabilitat amb el sector privat per fomentar l'emprenedoria i la innovació.

Eugeni Bofill:
El kit de la qüestió està en canviar la pròpia mentalitat dels qui estan dins del sector TIC. Sense això no podrem començar a parlar de la potenciació del sector.

Enric Canela:
S'ha parlat molt de la necessitat d'interrelació entre els sectors públic i privat, però el que és igual d'important i no s'ha mencionat encara és la necessitat de treballar conjuntament les universitats, centres de recerca i empreses.

Ermengol Casanovas:
L'estandardització pràcticament no és possible, donat que la millora tecnològica imparable trenca contínuament els estàndards assolits. A Catalunya, a més, comptem amb empreses totalment capdavanteres a les quals la informació els hi és relativament igual.

Josep Ramon Rodríguez:
De quin sector TIC estem parlant realment? Hem de tenir en compte dos factors importants alhora de decidir cap a quina direcció volem anar. Per una banda, plantejar com volem atraure la inversió internacional i per l'altra, prendre posicionament sobre si el que volem realment és una empresa tipus Nokia a Catalunya o de fet ja ens va bé mantenir el teixit de petites i mitjanes empreses que actualment tenim. Tampoc hem d'oblidar que el sector públic ha de ser el responsable de potenciar i construir aquelles infraestructures en àmbits que el privat no ho farà, com poden ser l'educació o la sanitat.

Xavier Castillo:
Pel que fa a la sanitat a Catalunya, partim d'una posició de sortida bona i comptem amb una indústria farmacèutica pròpia. El problema és que el marc legislatiu actual desincentiva la inversió en aquests projectes.

Lluis Girbau:
El que ens diferenciaria i ens aportaria més competitivitat seria una aposta sectorial clara, que impulsés el que realment demanda Catalunya, que són canvis organitzatius i de procés per tal de poder implementar canvis realment tecnològics.

A mode de clausura, Salvador Estapé, Secretari General del Cercle, féu menció de la principal conclusió que comportà el debat: el sector públic ha de passar d'administrar a governar, primant l'emprenedoria i la creativitat, i sent conscient que gran part de la innovació la duen a terme les PIMEs, un model empresarial molt semblant al de Dinamarca. Situant l'administració pública en el paper de facilitadora del marc i del entorn, haurà de començar a innovar, no només tecnològica, sinó també administrativament.



El Cercle per al Coneixement és una comissió de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País per al foment de l'economia i la societat del coneixement.

Nit del Cercle

Especial Ètica