Cercle per al Coneixement
Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País

Creativitat

Ciència

Xarxes

Territori

Estratègia

Pensament

Disseny

[Reflexions]:

Tecnologia i empresa

Base de Coneixement
Reflexions

Abstract / Informació
Quin paper té la tecnologia en la societat del coneixement? Què esperem quan introduim tecnologia a l'empresa? Com introduir-la?
Article de:
Josep Pallarés i Torrents
Al Cercle des del 11/11/2004
Visitat 26992 vegades des de la
seva publicació al web
  Aquest contingut està obert a comentaris i debats del Cercle.


Sempre parlem de tecnologia, i n’hi ha per donar i per vendre! Se’ns ofereixen solucions a problemes que mai tindrem i sempre sembla que no fem res, o molt poc, per la millora tecnològica.

Hi ha una innovació tecnològica que aporta novetat, atractiu i facilitat d’ús. L’exemple més clar és el telèfon mòbil, però també la web i l’e-mail. L’èxit és segur. L’únic fre que hi pot haver el trobem en el desplegament d’infrastructures i l’evolució del propi producte.

Per contra, hi ha un altre tipus d’innovació tecnològica que exigeix una preparació de les empreses, una bona base de sistemes informàtics i claredat d’idees dins l’equip directiu. Aquesta és la més difícil d’assolir i la responsable dels grans fracassos; però també és la que dóna diferencial competitiu entre les empreses, per exemple, en temes relacionats amb B2B, B2C, SCM, CRM, PLM, eines de col·laboració, etc.

Allà pels anys 80, vaig llegir en una revista una frase, l’autor de la qual no recordo, que deia així:

“Les noves tecnologies tenen un gran avantatge i un gran inconvenient. El gran inconvenient és que es fa difícil justificar un pay-back, el gran avantatge és que no funcionen.”

A part de la barbaritat que pot semblar aquesta frase, si ens parem a pensar un moment, podem donar-ne una lectura més profunda.

Pel que fa a la tecnologia, sembla que vulgui dir que:
  1. No “escolta” gaire les necessitats de les empreses i fa de la tecnologia una finalitat en si mateixa.
  2. Treu productes molt “verds” (de forma improvisada i precipitada).
  3. No ho explica bé. No s’explica bé. No se sap explicar.
Pel que fa a l’empresa:
  1. No s’ho deixa explicar. No es deixa ensenyar.
  2. No està preparada organitzativament per implementar aquesta tecnologia i, per tant, no troba pay-backs.
  3. Està molt atenta a com s’estavellen alguns pioners.
  4. Dóna molts arguments per no fer res.
  5. Sempre pensa que hi haurà algun entès que li resoldrà tots els problemes amb un macroprojecte que, funcioni o no, ben segur que serà molt car.
Això comporta una situació terriblement estable on el no fer res és sinònim de seny i prudència.

Fins aquí la plorera, que d’això sí que en sabem.

Però bé, i això com s’arregla?, què cal fer?

Senzillament, s’han de fer els deures abans de l’examen (com quan anàvem a col·legit). Al cap i a la fi, qui ens examina i posa les notes és el temps.

L’empresa ha de tenir algú que vetlli contínuament pel seu posicionament tecnològic per tal de seguir reduint el cost operatiu i d’aprofitar qualsevol oportunitat que li permeti diferenciar-se de la competència. De fet, posicionament tecnològic vol dir infrastructures i reenginyeria de processos.

El desplegament d’infrastructures té la seva vida pròpia i independent. Ens hem de preparar per aprofitar les oportunitats de futur, al mateix temps que alleugerim el problema del present. Ja que els polítics no ho entenen, al menys que ho entenguin els empresaris.

Si ho fem, trobarem pay-backs i oportunitats de negoci. Si no ho fem, seran els altres els qui en trobaran.

I per si algú encara en té dubtes, les solucions de vareta màgica i talonari NO existeixen. Es pot comprar hardware i software, però no es pot comprar evolució.

A vegades m’he trobat amb directius que diuen que no ho “veuen clar”. I mai no ho “veuran clar”, perquè el futur ja no és el que acostumava a ser. Avui el futur depèn de l’esforç que un sigui capaç de fer, afegit a les necessitats del present. Si no et forges un futur, no en tindràs.

De la mateixa manera que no es pot fer outsourcing subcontractació de la incompetència, tampoc es pot fer outsourcing subcontractació del futur.

Qui no ho “vegi clar”, el que ha de fer és “deixar fer”, és a dir, delegar aquesta responsabilitat a algú que senti el negoci, “domini” la tecnologia, tingui ganes de treballar i, sobretot, que sàpiga rectificar.

“Better move than be right” – “Més important és moure’s que estar encertat”

Pel que fa als qui preparen solucions, els meus suggeriments són:
  1. Escoltar, escoltar i escoltar.
  2. Desenvolupar amb qualitat i visió de futur.
  3. Explicar-se molt bé (si no deixen explicar res a aquells que no ho entenen, ja guanyarem molt).
En referència a les empreses, el camí a seguir és:
  1. Fer l’esforç de deixar-se explicar les coses i fer una valoració immediata i a curt termini de l’impacte en l’organització.
  2. Revisar cada any els temes d’interès que no s’han pogut atacar de forma immediata.
  3. Forçar la innovació en els Plans Operatius (fer coses de manera diferent, millor i amb menys cost).
  4. Desenvolupar el coneixement intern i la competència en l’organització.
  5. Acostumar els equips de desenvolupament a fer projectes pilots amb un baix nivell d’inversió (les proves amb “gasosa”).
  6. Valorar sempre la resistència al canvi de l‘organització.
  7. No tenir cap mena de recança a llençar software o tirar enrera. (Quantes vegades es manté una “solució” que no ho és, pel sol fet que ha costat molts diners?)
  8. Tenir un pla de desplegament d’infrastructures i d’aplicacions, amb revisió contínua, prudent, però no endarrerit.
  9. No fer cas de les modes ni dels missatges de gurus apocalíptics.
  10. No tenir por de construir el futur.



El Cercle per al Coneixement és una comissió de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País per al foment de l'economia i la societat del coneixement.

Nit del Cercle

Especial Ètica